Després d’haver passat mitja vida matant a 500 bous en la plaça, el torero Chiquilín; ja retirat d’aquest món estrany per qui això escriu, explicava el 27 de novembre en una entrevista que li van fer en el diari ABC que ell ha vist a bous plorar, per tant el bou sent tot allò que li estan fent. Ara no es capaç de veure com van descabellant al bou, en l’entrevista continua parlant de com aquest animal et veu amb la cara de “bona gent” que té; a la pregunta del periodista si ara per ara continuaria matant bous en les corrides, afirma amb un to molt categòric que no, que ara té pietat per ells. A més ell que ha estat caçador d’ençà que té una gossa des de fa més de vuit anys s’ha donat conte dels sentiments tant nobles que tenen els animals en general. Potser ara que ja està retirat i jubilat s’ha donat conte d’aquests sentiments i es recorda quan en una tarda estiuenca un bou el va agafar al mig de la plaça i el va tirar, llavors enlloc d’embornar-lo i enlairar-lo la mirada del matador i del bou es van creuar, era com si el bou en la seva superioritat de l’instant pensava que havia de fer matar-lo o pegar mitja volta davant de la cridòria del públic. El bou va optar, pel que es veu per la segona opció ja que sinó aquest torero ara no estaria contant la història.
L’entrevista acaba amb una anècdota; explica que ell que ha estat en les seues estones lliures practicant la caça, d’ençà que s’ha adonat dels sentiments dels animals és incapaç fins i tot de matar una mosca. L’altra nit, continua explicant el torero, un grill va estar tota la nit donant-li la tabarra fins que ja no va poder més, s’aixecà a buscar-lo i el va trobar en un test, el va mirar, el va agafar i el va soltar, afirmant que li resulta increïble estes sensacions que li estan passant.
Tot això ve a col•lació que ara que s’aproxima la fira; un dels actes programats són les famoses corregudes de bous en la plaça on hi assisteixen la major part del consistori, reines, bandes de música i públic en general. Potser si començàrem a plantejar-nos les afirmacions que Chiquilín va expressar en el seu moment en el diari ABC, miraríem aquest espectacle amb uns altres ulls.
Per començar cal dir que la paraula animal ve d’ànima i per tant aquest ésser viu té les mateixes necessitat i els mateixos sentiments que qui escriu aquest relat o qui està llegint aquestes notes. Ningú s’ha adonat la cura que tenen les gates o les gosses amb els seus cadells?; potser no són els mateixos sentiments que tenien les nostres mares quan nosaltres estàvem indefensos davant del món?. Ja per acabar només em cal dir que estem en el començament d’un nou segle i per molta tradició que sigui poder veure i desfogar-se en el sofriment d’un ésser viu, caldria que començàrem a replantejar-nos sinó seria millor buscar altres tipus de distraccions menys violentes com en el seu moment van fer els romans respecte als cristians o com fa poc ha fet la societat anglesa respecte a la cacera de la guineu. Les coses han de canviar per a bé, tots sortiríem guanyant.
Sáb Jun 27, 2009 8:23 am